miquel àngel llauger

(article publicat a L'Altra Mirada)

“Palma de Mallorca: una col·lecció d’automòbils de luxe, capella privada, jardins silenciosos, casa de nines de mida real, guacamais que semblen estàtues i es passegen per la gespa inacabable i tres casalots, prudentment separats un de l’altre, que van ser construïts en un estil recarregat, vulgar i mediocre.” La descripció, com el lector ja sospita, no correspon a la nostra Palma. Correspon a una “Palma de Mallorca” que es troba al rancho Puerto Rico, proper al poble El Salado, municipi de Culiacán, estat de Sinaloa, Mèxic. Si la nostra Palma és en una illa, aquesta Palma de Mallorca ocupa tota una illa: una illa artificial en un llac. I és una zona de descans que es va construir Ismael Zambada, “el Mayo Zambada”, dirigent del càrtel de Sinaloa i un dels narcotraficants més buscats del planeta. Per fer-se’n una idea: els Estats Units ofereixen una recompensa de cinc milions de dòlars a qui proporcioni alguna informació que condueixi a la seva detenció.

He trobat l’estrambòtica Palma de Mallorca a Camps abans de tot això, de Lolita Bosch, un llibre ben descrit pel seu subtítol: “Una novel·la-reportatge sobre el narcotràfic”. L’etiqueta “novel·la-reportatge” ja apunta cap a un espai de frontera entre periodisme i literatura, cap al terreny de qui vol contar la realitat amb els recursos de la ficció, potser cap al territori que va obrir Truman Capote amb A sang freda, que ha conegut joies com el Relato de un náufrago de García Márquez i que a casa nostra ha donat volums tan interessants com Tor de Carles Porta. Lolita Bosch, catalana mexicana, o mexicana catalana, fa una altra volta de rosca al gènere: descriu el malson del narcotràfic, la violència impensable, o la vida estrafolària dels capos, fent servir tècniques de novel·la experimental: un panorama que es construeix com un collage de relats, salts en la presentació cronològica, canvis de punt de vista, fragments de sintaxi i puntuació trencada, etc. Res no resulta gratuït. “Aquest llibre hauria d’haver estat un poema”, diu Lolita Bosch: la seva motivació és tant reflectir la realitat com expressar un estat d’ànim (personal, col·lectiu) davant la bogeria.

Vull tornar ara a la Palma de Mallorca de Sinaloa. ¿Què fa que un capo del narcotràfic, quan crea una zona de descans que hem d’imaginar com la quinta essència del luxe estrambòtic i la vulgaritat, la bategi amb aquest nom? En la seva imaginació, “Palma de Mallorca” no deu ser altra cosa que un topònim de la família de Shangri-la o Xanadú: una abstracció. La paradoxa és que és una abstracció de perfils molt semblants a la que per a nosaltres representen alguns topònims del país d’Ismael Zambada: Acapulco, abans, o la Riviera Maya, avui. El territori de la felicitat que es compra i es ven empaquetada a les agències de viatges. Tenir una economia turística vol dir definir-se i vendre’s com un territori de ficció, embolcallar-ne en una aura de seducció que pot atrapar tant un hooligan de Manchester com un narcotraficant de la costa pacífica de Mèxic. El que sigui o no sigui la vertadera Palma és una qüestió d’una importància més aviat secundària.

Lolita BOSCH. El camps abans de tot això. Empúries. Barcelona 2013.

Lolita BOSCH. Campos de amapola antes de esto. El Aleph. Barcelona 2013.