miquel àngel llauger

(publicat ahir, 16S, al dBalears)

Avui el professor de llengua, o de socials, o de ciències, està content, perquè la vaga està essent un èxit. (Escric aquestes ratlles abans que la cosa hagi començat, però amb molt poca por d’equivocar-me. Ho he tocat amb les mans: sé que la vaga serà un èxit, que està essent un èxit.)

El nostre professor, us contava, està imbuït per una sentiment de profunda satisfacció, que diria un Borbó.  Per arribar fins aquí, però, hi ha hagut tot un itinerari emocional que potser va començar amb els tons del cansament i de l’escepticisme. Sí, el professor era dels tebis: va fer les vagues del curs passat, i va mantenir un activisme d’intensitat discreta, però havia caigut en la tebior. Una vaga indefinida?, es preguntava. Per regalar-los la satisfacció d’una punxada? No sabia ni si la faria.

I els mesos d’estiu varen venir carregats d’emocions noves. Alegria, en primer lloc, perquè veia moviment, adhesions, empenta. L’impuls ètic d’estar amb els que tenen la raó, en segon lloc. I, sobretot, indignació, molta indignació davant l’acarnissament amb què els nostres governants feien la guerra a la nostra llengua i a l’educació pública. Tot, amb un crescendo que va tenir unes setmanes finals d’una estrident intensitat d’assemblees, expedients, signatures i decrets-llei.

Així fins a la satisfacció d’avui. Però les emocions, ja se sap, mai vénen totes soles, i menys encara les de la família de la felicitat. El nostre professor també se sent trist, quan veu que no pot fer la seva feina amb normalitat per culpa d’uns nostàlgics del totalitarisme. Hi ha moments, de fet, que sobretot té pena. Al mateix temps, sent com una altra emoció li omple el pit, més puixant de cada cop: l’orgull. Està orgullós del col·lectiu del qual forma part, està orgullós d’estar del costat de la dignitat, i s’adona que és un sentiment que gratifica i vigoritza.

Doncs així, alegre i trist a la vegada, orgullós i enèrgic, ha anat al seu centre amb la camiseta verda posada, i ara se’n va cap a la concentració del migdia davant el Consolat.