miquel àngel llauger

Ossip Mandelstam no s'asseia a escriure els seus poemes: els componia caminant i en veu alta. Com Wordsworth, afegiriria entre parèntesis. Ho conta Nadejda Mandelstam en les seves memòries. I hi conta que, durant els seus dies de deportat a la trista ciutat de Voronej, quan tot estava gelat, el poeta havia de substituir les passejades per grans espais per voltes obsessives al seu piset minúscul. Fa devers un any en vaig fer una cançó.

Sempre escriu amb els llavis

        (Mandelstam a Vorónej)

Sempre escriu amb els llavis,

fa versos mormolant.

Ni escriptori ni ploma,

ni paper, ni aturat.

Sempre escriu amb els llavis,

solcant els boulevards

o fent voltes a un tètric

xibiu de deportat.

Sempre escriu amb els llavis,

i el murmuri fa el traç

de les notes que espera

i que sap que vindran.