comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 03 Agost, 2014 23:07
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
És la deformació més habitual en el meu cas. Això per escrit. Parlant, fins i tot gent catalana, llegeixen habitualment "Llauguer". I jo que corretgeixo:"Llauger".
Curiositat. Des de quan els vostres avantpassats van anar a raure a ses Illes? Des d'on?
Narcís, "Llauger" és, al Principat, un llinatge poc comú, però a les Illes és més que això: és exclusiu de la meva família. El va dur el meu besavi patern-patern, a finals del XIX. Era un comerciant de roba i teles que va posar botiga a Palma. Crec que era de Canet de Mar o, almenys, Canet és l'únic poble on sabíem que teníem família Llauger.
Jo soc descendent dels LLauger de Canet de Mar (BCN) des de el 1500