miquel àngel llauger

Avui, paraules majors: la puça de John Donne, en decasíl·labs blancs masculins.

Que passeu un estiu feliç.

La puça

Mira't aquesta puça, fixa-t'hi,

tan xica que em negaves que existís;

primer em va picar a mi, després a tu,

i dues sangs, en ella, s'han mesclat;

i saps molt bé que no en direm, d'això,

pecat, ni oprobi, ni desflorament,

però ella en gaudeix sense festeig

i s'infla amb una sang feta de dos

i això és molt més del que estem fent tu i jo.

Tres vides en aquest pobre animal

on estem mig casats, o més que això.

La puça som tu i jo, la puça ens és

llit nupcial i temple nupcial;

per bé que rondineu, pares i tu,

aquests murs d'alabastre ens han reclòs.

I per bé que tu em vulguis fer morir

no ho facis si és que no vols afegir

suïcidi i sacrilegi: tres pecats.

I ara, cruel, de sobte t'has tacat

les ungles amb la sang de l'innocent?

I aquesta puça, quina culpa en té,

que no sigui l'esquitx que t'ha xuclat?

Mes tu t'afirmes, tot dient que cap

dels dos, ni tu ni jo, se n'ha afeblit.

Cert, doncs aprèn que és falsa tota por:

tanta d'honra perdràs lliurant-te a mi

com vida aquesta puça ens ha llevat.

     John Donne

     (versió MAL)