miquel àngel llauger

Avui matí he fet una roda de premsa en una localitat mallorquina del litoral caracteritzada pel creixement urbanístic incontrolat i pels escàndols urbanístics. És a dir, una localitat mallorquina del litoral qualsevol. Érem a la porta de l'ajuntament amb un corresponsal de premsa local, esperant l'arribada d'altres mitjans. Se'ns acosta un home amb mostatxos, polo i ulleres de sol, que li amolla al periodista:

- Oye, tú el sábado molestaste a un empleado mío.

El corresponsal es defensa:

-Yo sólo le hice un comentario.

Del diàleg que segueix podem deduir que l'increpant és concessionari de diversos serveis a les platges de la comarca, i que s'ha sentit amenaçat per algú que s'informava sobre la situació de les concessions i sobre la correcció de l'ocupació de la platja per velomars i altres estris. El diàleg puja de to, i el rei de la platja recorre al repertori més vulgar de la coacció de gàngster de poca volada:

- Que si el sábado llego a estar yo por ahí no sales bien parado.

-Que tú a mí no me conoces.

-Que si publicas algo la has cagado.

-Y si te doy dos hostias luego me puedes denunciar, pero las dos hostias no te las quita nadie.

Ja ho veieu: una escena arquetípica de la Mallorca profunda, i el protagonista s'expressa en castellà cuartelero. Paradoxes de la vida.