miquel àngel llauger

Llegiu, si no ho heu fet, La doctrina del xoc, el darrer llibre de Naomi Klein, que explica com el nou capitalisme global, com si d’una teràpia per electroshock es tractàs, aprofita (i impulsa!) tot tipus de desastres i crisis (cops d’estat, col·lapse soviètic, repressió a Tiananmen, guerra d’Iraq, tsunami asiàtic, huracans a New Orleans…) per imposar el seu programa de privatitzacions, guanys formidables per a les grans corporacions i desmantellament de l’estat.

Cap al final del llibre hi ha un capítol sobre Israel, brillant i molt documentat com tot el llibre, que té el gran mèrit d’aportar una òptica nova sobre un conflicte sobre el qual s’han escrit milions de planes. Explica, per exemple, com la caiguda de la Unió Soviètica va dur un milió de "jueus" russos a Israel, i com aquests “nous israelians” varen fer que la població palestina esdevingués prescindible com a mà d'obra, cosa que, al seu torn, va fer que  Israel perdés interès en una solució pacífica. I explica, sobretot, com  l'ocupació i la "guerra contra el terrorisme" han permès a l'economia israeliana especilialitzar-se en tecnologia de seguretat i defensa i fer-se'n una gran potència mundial: exportar la tecnologia del Mur i de les incursions a Cisjordània  Gaza, en resum. Així, l'opressió dels palestins esdevé el combustible d'una potentíssima indústria del contraterrorisme...  Entre una cosa i l'altre (la població palestina ja no és necessària i la guerra antiterrorista és un negoci), la pau deixa de ser un objectiu interessant.