Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Viva Zapata

mllauger | 05 Març, 2010 08:05

Viva Zapata 

(publicat al DdB d'avui)

Em sap greu, companys de l'esquerra, però si em fessin triar entre les declaracions de Mariano Rajoy sobre el dissident cubà Orlando Zapata ("constitueix una mostra de l'afecció del poble cubà a la llibertat", "és un exemple de coherència per als demòcrates del món") i les de l'actor Guillermo Toledo ("no era res més que un delinqüent comú", "la major part dels dissidents cubans empresonats són terroristes"), em quedaria amb les del líder del PP. Si voleu explicacions d'aquesta preferència, em remeto a l'autoritat d'Aministia Internacional, que tenia Orlando Zapata acollit com a pres de consciència, i que afirma que "el seu únic delicte va ser treballar pels drets humans a Cuba".


Cuba surt malparada dels informes d'Aministia Internacional: l'informe anual de l'organització parla de 58 presos de consciència, empresonats pel simple fet d'haver expressat opinions polítiques, de la vigència de la pena de mort (això sí, en l'actualitat s'opta per la commutació per cadena perpètua), de mitjans de comunicació sota control estatal i de la utilització del sistema judicial per assetjar els dissidents polítics. Cuba tampoc no surt gaire afavorida al retrat que en fa Reporters Sense Fronteres, que denuncia una situació, pel que fa a la llibertat d'informació, equiparable a la de qualsevol dels totalitarismes que infesten el planeta. 

Transparency International (una ONG global especialitzada en la denúncia de la corrupció) també suspèn Cuba amb un 4,4 (entre 1 i 10), una nota que posa l'illa caribenya a la zona mitjana de la classificació mundial. Al·legar que Amnisia Internacional, Reporters Sense Fronteres o Transparency International són agents de l'imperalisme resultaria un exemple de l'argumentació circular característica dels dogmatismes: qualsevol que em qüestioni està al servei de l'enemic.

Que el PP utilitza la qüestió de Cuba per desgastar el govern Zapatero i que no té credibilitat com a defensor de les democràcies? Correcte, però això no té gaire valor com a circumstància atenuant dels excessos del règim castrista. Que l'embargament nord-americà és una mesura errònia i injusta, i que contribueix a fer encara més gran la privació en què viu la població cubana? Correcte, també, i també molt pobre com a argumentació de defensa d'una política de repressió. Que Cuba ha construït un notable sistema públic d'atenció educativa i sanitària? És possible, però inacceptable com a justificació de l'existència de presos de consciència o del control ferri de la premsa per part del partit-estat.

L'esquerra del s. XXI no pot ser altra cosa que inequívocament i rotundament democràtica. És clar que això pot significar haver de revisar mites del passat, com el de Cuba. No fer-ho suposa mostrar conviccions democràtiques incertes, o subordinades a fixacions sentimentals dubtoses. Davant fets com la mort d'Orlando Zapata, fer els discursos de la matisació, o donar-ne totes les culpes al Gran Enemic del Nord, és una greu dimissió de la voluntat de defensar, sempre i en tot lloc, els valors que donen sentit a l'esquerra. La qüestió de Cuba és important com a símptoma i com a pedra de toc: l'esquerra s'hi juga (ens hi jugam) la coherència i la credibilitat. Al segle XXI, amb la democràcia, les llibertats i els drets humans no hi ha excuses. 

General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS