miquel àngel llauger

 

 

Ni les traduccions de les Sagrades Escriptures a les llengües romàniques, d’ara fa un grapat de segles, ni la substitució del llatí com a llengua litúrgica, de no en fa més de mig, no varen ser possibles sense l’oposició caparruda de bona part dels prelats. El llatí, en la mesura que era inintel·ligible per a la major part de la població,  servia d’instrument de dominació. El ramat illetrat, quan sentia la tirallonga de genitius i ablatius i de verbs deponents, se sabia exclòs del cercle dels que podien assignar sentits transcentals a aquella cantarella mistèrica, i només sabia respondre amb la genuflexió. Els sons hermètics traçaven la línia decisiva que separa els que hi entenen dels que només poden creure. Així és exactament com funciona l’argot de la informació econòmica contemporània. Amb el Dow Jones, la triple A (de sinistres ressonàncies paramilitars), la prima de risc i els actius tòxics (que ens remeten a la pesta negra) podríem compondre una lletania que ens anàs entabanant a cops de murmuris encensats: ora pro nobis, ora pro nobis…

Divendres passat, mentre m’acostava a la Fira del Libre, devers les sis del capvespre, em va sorprendre un fragor creixent de clàxons. Arribat al lloc dels fets, vaig veure en què consistia la pitada: uns joves es col·locaven als semàfors amb uns rètols de cartró en què es llegia “Si el banc t’ha robat, pita”. És curiós però gairebé tothom pitava. Vaig passar uns minuts a la zona central de les Avingudes, comprovant que la immensa majoria dels xofers s’aplicaven a les botzines amb tota disciplina. Molts ho feien amb combinacions variables d’alegria enjogassada i de ràbia desbordada, poquíssims amb displicència. Una protesta imaginativa, senzilla, alegre, empipada, encomanadissa i gens disruptiva de la vida ciutadana. És impossible que tots els manifestants sonors fossin uns estudiosos aplicats del vocabulari i la gramàtica dels swaps, els eurobons i els rescats. Això sí: tots s’havien espavilat per botar la barrera del llatí financer i fer-se una idea perfectament ajustada dels fets econòmics dels darrers temps.