miquel àngel llauger

Un carceller, ¿per què no canta? Només canta el pres. No se sap de cap carceller que canti.

Mahmud Darwix

Les hores s’arrosseguen

i el silenci del pres

fa més fosc el silenci

del carceller.

I què podrien dir-se?

No comparteixen mots,

ni carrers, ni nostàlgies

d’un altre món.

Amb la nit se separen

sense dir-se un adéu,

i ve la paradoxa

del presoner.

El carceller flastoma

a la dona i als fills,

i amb els peus a a taula

mira un partit.

El pres fila el desfici

i la ràbia amb als sons

d’una cançó tristíssima…

però cançó.

(Un prevere impulsiu explica al bisbe les seves reaccions baronívoles)

Antes que sacerdote soy hombre

Alfredo Miralles

Prou que ho sé, que no és propi de qui té

compromesos la vida i el senderi

en l’exercici sant del Ministeri

escometre un canonge pel carrer,

ni agafar-lo pel coll, ni fer el paper

d’un marit ultratjat per l’adulteri,

ni enflocar-li, incivil, un improperi

al·ludint a sa mare i son quefer.

¿Però he de comportar tota la injúria

que escampa sobre mi, des de la Cúria,

aquest mossèn que em solla amb sutge i llot?

Us ho diré sintètic, Eminència:

vaig pecar de tan poca paciència

perquè som home, abans que sacerdot!