miquel àngel llauger

No tenim temps de conèixer tots els poetes. De vegades, però, un sol poema, trobat una mica a l’atzar, ens diu que un nom que fins ara era un eco llunyà és el d’un gran poeta. Llegiu aquest impressionant “Resurrecció”, del txec Vladimir Holan:

¿Que després d’aquesta vida ens hàgim de despertar un dia

al paorós estrèpit de trompetes i clarins?

Perdona, Déu, però m’aconsola pensar

que l’inici de la resurrecció de tots nosaltres, els difunts,

serà anunciat pel simple cant del gall…

Després ens quedarem encara un moment ajaguts…

La primera que s’aixecarà

serà la mare… La sentirem

encendre el foc en silenci,

posar en silenci l’aigua a bullir

i agafar plàcidament de l’armari el molinet de cafè.

Serem de nou a casa.

(traducció de Jaumre Creus; trobat a: Josep Maria ESQUIROL, La resistencia íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat, Quaderns Crema, 2015)