miquel àngel llauger

 (publicat al dBalears, amb motiu de l'homenatge de l'AELC a Miquel Àngel Riera)

 “T’estim però me’n fot”:  als darrers anys de la dècada dels 50 devia ser difícil posar en sis síl·labes una càrrega revulsiva tan contundent. Són les primeres paraules del primer poema del primer llibre de versos de Miquel Àngel Riera, la porta d’entrada a una de les trajectòries més fascinants de la poesia catalana del s.XX. Miquel Àngel Riera ha estat un autor llegit, estudiat i valorat, però és difícil treure’s de sobre la impressió que la seva poesia ha quedat una mica eclipsada: en part, amagada entre els poetes de la generació del 50 i els poetes més joves que varen obrir camins més experimentals, i en part a l’ombra de la seva pròpia narrativa. Alguns, però, sentim una devoció irremeiable pels seus versos.

La crítica literària contemporània ens ha ensenyat que només interessa el text, més enllà o més ençà de la persona que hi ha al darrere, però no ha aconseguit que no ens commogui la literatura que se’ns presenta intensament amarada d’humanitat. Com la poesia de Miquel Àngel Riera, el poeta que ens va recordar que “la calentor del món és la que hi posa l’home”, i que va posar el seu ofici de poeta sota un designi singular: “escriuré l’evangeli de l’home segons l’home”. Aquest és el nucli de la seva poesia: la criatura humana assedegada d’una bellesa humana que es manifesta plenament en la carnalitat. Aquí teniu una de les declaracions d’amor més belles que s’han escrit en català: “T’estim perquè existeixes”. I aquí un altre cant a la criatura humana, necessàriament impura, adorable precisament en la seva impuresa: “Benaventurats els impurs, perquè ells són els homes”.

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha tingut l’encert de voler recordar Miquel Àngel Riera, el poeta especialment, amb motiu de la vintinovena edició dels Premis Cavall Verd. Dissabte de la setmana vinent, a Manacor, i unes hores abans de sopar de lliurament dels guardons, un grapat d’amants dels seus versos en parlaran una estona, i un altre grapat en llegiran (en llegirem) alguns dels que més ens agraden.