miquel àngel llauger

A twitter, seguesc @Amazing_Maps, que cada dia dóna un grapat de mapes curiosos, sovint molt curiosos. Seguiu-los, per poc que la cartografia us sedueixi.

Fa pocs dies varen piular el mapa dels noms de Nadal a Europa.

Una decepció. No hi ha àrea cromàticament delimitada per a "Nadal", que apareix com una denominació secundària dins de l'àrea groga de la gent que diu "Navidad". I, tot i la indeterminació d'aquest "Nadal", seria difícil que un lector del mapa deduís que també és la forma pròpia de les Illes i del País Valencià.

Pocs dies després va aparèixer el mapa de "qui dóna els regals de Nadal".

Aquí (sorpesa!) sí que hi ha un color per al conjunt de les terres de parla catalana, diferent del de les terres de parla castellana. El problema és que ens atribueixen un costum (aquest del tió que caga) que tots els mallorquins decents trobam que no és res més que una marranada. Una il·lustre escriptora catalana observava, fa poc, que també és una salvatjada.

Els Països Catalans existeixen, digui el que digui el PP. És difícil, però.

Ahir em vaig trobar que els Reis havien arribat abans d'hora. I vaig experimentar un agraïment d'aquells tan carregats.

L'amic Jordi Llavina (no us perdeu el seu llibre Contrada, ni Vetlla, ni els altres, si us agraden els bons versos) feia al facebook un post sobre el meu mussol i mixet, en uns termes encomiàstics realment dignes de millor llibre. Els que teniu facebook potser ho heu vist, al seu mur, al meu o al de l'editorial Documenta. 

No em sé estar de compartir, amb una mica d'enrojolament i un molt de vanitat irreprimible, els versos que hi posa. La fotografia també és seva, que diu que els llibres que s'hi veuen són germans de sang. 

Car és un gran poeta, l’amic meu Miquel Àngel,

i, a desgrat del llinatge, no té res de lleuger.

Que aplega, en els seus versos, el Banyeta i l’Arcàngel.

No té, aquest vers anglès, ni cap ni centener

(prô ell torna el “non-sense verse” tot moll de llum i seny).

És tan bo, aquest volum!, i és tan ple d’alta lírica,

que el vent emprenyador que avui ens clava el reny

em sembla, al seu costat, un buf tot malaltís.

Desitjo que s’estengui, com una plaga vírica,

la nova d’aquest llibre que a mi em fa tan feliç.