miquel àngel llauger

 

Schopenhauer y el orangután: "En la feria de otoño de 1854 se mostró en Frankfurt una gran curiosidad en Europa, un joven orangután vivo. Schopenhauer iba a visitar casi a diario al supuesto progenitor de nuestra especie, al que había esperado en vano conocer hasta cumplir casi setenta años, y aconsejó a sus conocidos no dejar desaprovechada la oportunidad de ir, hoy mejor que mañana, ya que podía estar muerto al día siguiente" (Gwinner, Schopenhauer)

Aquí la teniu: la portada d'aquest El mussol i el mixet que avui mateix surt al carrer. Si un grapat de vosaltres el llegíssiu i passàssiu la meitat de gust que he passat jo fent versions catalanes d'aquesta poesia anglesa de riure i de l'absurd, ja em sentiria feliç. A la fitxa que ha preparat l'editorial Documenta hi ha alguns detalls més.

Ah, i les il·lustracions són d'una gran il·lustradora que li diuen Carme Llauger.

Ah, i el títol ve d'un famós poema d'Edward Lear, el rei indiscutible del nonsense verse.

Ah, i ja que la cosa va d'anuncis, aprofitaré per dir-vos que també en vénen de pròpiament propis, de versos, d'aquí a no gaire.

I un per mostra, d'en Lear mateix:

Epitafi
 
Sota aquestes magnífiques escales
reposen les despulles de Caterina Sales.
El seu llinatge era Ribot, no Sales;
aquí li hem posat Sales perquè rima amb escales.

 

Conversa amb una dependència del Ministerio del Interior, que té el detall de parlar-te en català si pitges el dos.
- Digui el nom de la província des d'on fa la sol·licitud.
- Illes Balears.
- Hem entès que la província és: Ciudad Real. Si és correcte, premi 1; si no és correcte, premi 2.
Dos.
- Digui el nom de la província des d'on fa la sol·licitud.
- Illes Balears.
- Hem entès que la província és: Ciudad Real. Si és correcte, premi 1; si no és correcte, premi 2.
Dos.
Bucle detectat.
- Marqui les dues primeres xifres del seu codi postal.
Zero set.
- Hem localitzat la seva sol·licitud a: Illes Balears.
I després canta la cantant calba.

Visita a les mòmies del Caixafòrum. Una gentada, en una ciutat, com Palma, on les aglomeracions humanes a les exposicions són desconegudes. Deu ser aquesta fascinació que exerceix un Egipte mig esotèric de piràmides i jeroglífics...

Mòmies a part, això del Llibre dels Morts té el seu què. Deixarem de banda la documentadíssima i doctíssima digressió que, com us podeu imaginar, ara podria inserir respecte de la influència que va exercir sobre la poesia d'Espriu. El que m'agrada és la idea d'emprendre el darrer viatge amb un llibre com a equipatge de mà. Un amulet, res: pura superstició, pur signe d'un poble ancorat en el primitivisme de la fase mítica. Però un llibre...

La vida d'un lector hauria de ser una preparació llarga i treballosa del seu Llibre dels morts. No l'hauria de confegir amb paraules pròpies, sinó amb escrits d'altri: un grapat de poemes, aforismes, diàlegs, records. Seixanta o setanta anys de lectura haurien de donar el resultat d'aquesta mena de treball de fi de carrera: un volumet, diguem que de cent cinquanta pàgines, que li fes de passaport i de companyia a l'altra banda.