miquel àngel llauger

Miram cap als dies que ens queden al davant i tot és a prop. Miram cap a enrere i tot és remot. Com quan miram amb uns prismàtics, per una banda i per l’altra.

Ho he escrit a la meva manera, però l’hi he robat a un que li diuen Schopenhauer. Uns binocles de teatre, diu ell.

Un poema majestuós. Un poema que diu la veritat.

Fantàstic Aleksander Kúixner, i fantàstica Xènia Dyakonova, que fa que no sembli un poema traduït.

El trobareu, acompanyat de molts altres bons versos, al recull És tot el que tenim (Llibres del Segle).

Si dorms tranquil, i és net el teu llençol,
i es càlida i segura la flassada,
si dorms tranquil enmig de la foscor
i del silenci, i si ningú no et mana,
i si, com diuen, tendra és la nit,
si dorms tranquil, i si has tancat la porta
amb clau, i si no et forcen a sentir
cap veu, i si la música no sona,
temptant la calma amb la felicitat,
i si ningú no et treu del llit ni et crida,
si dorms, i si amb la galta pots tocar
la tela emmidonada, i si somies
damunt la funda neta del coixí
(és el sol o la planxa, que l’eixuga
tan ràpid?), i si el blanc ramat dels dits
sobre el llençol càndidament pastura,
si dorms, i no t’assetgen amb lladrucs
ni crits, i no et sacsegen per l’espatlla,
si dorms tranquil, què més voldràs per tu?
És tot el que tenim, i amb això basta.

        Aleksander Kúixner

Perquè ningú no es perdi pel camí.

L’univers és una esfera infinita, el centre de la qual és a tot arreu, i especialment a la mar, a uns cinquanta metres de la vorera, a la boia on he arribat nedant i al costat de la qual m’he aturat un moment a fer el mort.