miquel àngel llauger

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Vainilla i xocolata

mllauger | 09 Juliol, 2014 06:00

 

 

 

Iniciació als escacs, primera lliçó. Començam distingint peons, torres, cavalls, alfls, rei i reina, i explicant que, en el joc, s’enfronten dos equips que es distingeixen, com resulta fàcil veure, pel color.

 

-  Sí. Les de vainilla i les de xocolata.

 

El món s’organitza en oposicions cromàtiques elementals, seguint el patró de les natilles.

 

 

 

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Si anau de "raros"...

mllauger | 08 Juliol, 2014 06:56

De llibres | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Cel musical

mllauger | 05 Juliol, 2014 07:39

 

 

Si és una nit d’estiu, i ets a prop de la mar, i alces els ulls cap a la volta estelada, cap al tapís de tatxes roents que Pitàgores deia que fan una música que no sentim perquè és el fons de silenci contra el qual es retallen les nostres veus, i sents, somort però nítid, el martelleig del darrer subgènere house, o el que sigui, llavors comprens que de totes les històries de la Història, la història primordial, la que ho diu tot del bípede plomat, és sense dubte la de la Caiguda.

 

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Un infant que ho sabia (Blok)

mllauger | 03 Juliol, 2014 07:05

 

 

Des del cor d’una església, una noia cantava

el misteri del mar que solquen tantes naus,

el misteri dels homes perduts en terra estranya,

d’aquells que l’alegria ja havien oblidat.

Volant cap a la cúpula, la seva veu, cantava,

i un raig li resplendia per sobre el muscle blanc,

i la gent, en la fosca, mirava i escoltava

la seva roba blanca cantant en aquell raig.

I tothom confiava que hi hauria alegria,

que els vaixells reposaven ancorats a un port dolç,

que en una terra estranya aquells homes tenien

una vida més clara, un recer lluminós.

Era el raig de llum tènue, i la veu era blana.

Solament, imposant-se per davant de l’altar,

partícip dels misteris, el plor d’un nen s’alçava;

sabia que ningú no havia de tornar.

Agost del 1905

 

Preciositats com aquesta, a Venjança i altres poemes, d'Aleksandr Blok, en traducció d'Esteve Miralles i Ricard San Vicente, i publicat per Adesiara. Una de les joies de la collita d'enguany. 

 

 

 

      Blok 

 

 

De llibres | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Suïcidi a les trinxeres

mllauger | 28 Juny, 2014 12:06

De llibres | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Presentació

M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Subscripció