miquel àngel llauger

Aquest dies me'n record d'allò de "la immoralitat i el sadisme de les disfresses infantils". No era cap demòcrata, en Xènius, però en tenia de bones.

Que la paraula èxit assenyali la sortida d'emergència, ¿no és una paràbola de més d'una carrera literària?

 

L’INCREAT

 

Sense mort ni després. Tot és abans,

no-res. És un bri d’herba que ha de néixer.

Un ocellet sense ales, sense reixa,

sense... Un buit que somia plors d’infants.

 

Sols un silenci d’ombres expectants.

Menys, nit que cap a una alba no ha de créixer;

que no és nit. Enfront de feixa i xeixa

i homes, l’altre aiguavés. Un pur descans

 

lluny de sements i inquietud. La riba

de boira d’on cap somni no ens arriba.

Sense mot. Regió que no veiem

 

i enclou la nostra, i és aquí, a la vora.

Absència –oblit de Déu– i muda hora.

Molt endins. Estranyats, ens redrecem...

Amb una quarantena llarga de meravelles com aquesta, ben seleccionat i ben introduït per Josep M. Sala-Valldaura, de can Moll ens acaba d'arribar Les detallades vores del camí, una antologia de Marià Villangómez, de qui enguany celebram el centenari més u, i de qui l'any que ve celebrarem el centenari més dos, i així.

El “mallorquí de sa mamà” és una varietat del català que té com a tret més característic l’adopció de diminutius de morfologia i fonètica foranes. Així, la frase “Ara anirem a casita a menjar pollito” en seria plenament representativa. També potser que hi vagin a menjar sopita. Remarquem, entre parèntesi, que “mallorquí de sa mamà” és una denominació, potser una mica masclista, per a un dialecte que també fan servir el pare o el padrí, altrament dit s’abuelito.
Les varietats lingüístiques, diuen els especialistes, no són immutables sinó canviants, i moltes de les seves peces són trets que reculen o avancen. Ho vaig poder comprovar ahir capvespre. Una parella jove que duia una nina de dos o tres anys va entrar en un bar de prop de casa. El pare va demanar un gelat. La nina també en volia un, però la mare ja veia que no se l’acabaria, que brutejaria i que el tudaria.
- Un de sencer, no, es papà te’n donarà un poquito des seu.
Poquito. Com el pallasso aquell.

Hi ha vespres, segons com hagi anat el dia, que ens assalten dubtes ben estranys.