miquel àngel llauger

          Valencians decents:això ja és massa.

          Mostreu que el poble per aquí no passa.

          Deposeu el Senyor de la Mordassa!

(publicat al Diari de Balears d'avui) 

A la pissarreta electrònica, volia dir. Podria haver escrit l'iPad, però no es tracta de fer publicitat des del títol de l'article. A més, n'hi ha d'altres, de pissarretes. Ja ho sé, que la pissarreta és una jugueta i un caprici, però ens proporciona, als que llegim o miram moltes coses per Internet, la possibilitat de fer-ho en posició de lectura còmoda, a la butaca o al sofà, en lloc d'haver-ho de fer en posició de feina, asseguts davant la taula. La tauleta també fa de llibre electrònic, i per tant li són aplicables els rius de tinta que ja estan començant a fer córrer els partidaris i detractors d'aquest dispositiu. Per part meva, no puc deixar de quedar meravellat davant una possibilitat que fa realitat el somni del lector de novel·les en llengua estrangera: consultar el diccionari, cada vegada que el necessitam, posant el capciró de l'índex sobre la paraula que no acabam d'entendre. Com no puc deixar de sentir que hi ha coses (uns versos de Joan Alcover, posem per cas) que costa imaginar que ens lliurin tot el seu encant des de la pantalla electrònica.

Vaig al que el títol anunciava: la pissarreta resulta ideal per llegir la Bíblia. Tant ho podem fer amb la Bíblia en versió llibre electrònic com a través d'Internet, que ofereix on-line el Llibre de Llibres en català. Resulta ideal, en primer lloc, perquè la Bíblia no ha estat mai gaire còmoda de llegir: un volum de dues mil planes, amb lletra minúscula i paper gairebé transparent, no convida massa a la lectura confortable. I en segon lloc, perquè en certa manera la pissarreta la dessacralitza. La Bíblia deixa de ser un objecte de reverència litúrgica per passar a la modernitat quotidiana del dispositiu, on pot ser vista més fàcilment com un monument de la literatura universal que ofereix plaers intel·lectuals i estètics tant a creients com a descreguts. La pissarreta pot tornar a fer amb la Bíblia el que en va fer la Vulgata de Gutemberg: ampliar l'univers dels que s'hi acosten.

Hi ha més avantatges. Posem que llegim la història de la reina Ester, canònica o deuterocanònica. És natural que ens vinguin ganes de consultar enciclopèdies, o llibres d'història, que ens ajudin a saber qui era realment aquest rei Xerxes, i si realment va fer un edicte de persecució contra els jueus, o si hi ha algun altre personatge del relat que la historiografia no bíblica també conegui. Tot, consultes que podem fer lliscant plàcidament el ditet sobre el vidre de la pissarreta. O posem que la curiositat ens demana per com ha estat vista la reina Ester a la història de la pintura: doncs res, el buscador d'imatges, si tenim la paciència de destriar el gra (l'Ester bíblica) de la palla (Esther Williams o altres Esters que es fan dir reines...), ens durà fins a tresors com el llenç del romàntic francès Chasseriau (de qui abans no havíem sentit parlar, o sigui, que a més aprendrem coses).

Desavantatges? Tot en té. Crec que el principal és la temptació constant de la distracció. Se n'ha parlat molt darrerament, amb motiu de la presentació del llibre Superficials, de Nicholas Carr. La pantalla electrònica és l'àmbit de la interrupció interminable, el reclam continu per anar d'una banda a una altra: de la lectura d'un text al correu electrònic, del correu electrònic al facebook, del facebookals darrers titulars de premsa, i de la premsa al text que llegíem. Pel camí, podem perdre la capacitat de llegir amb la tranquil·litat i la concentració que requereix, per exemple, la Bíblia. Concloguem, provisionalment i tòpicament, que la pissarreta ens ofereix oportunitats i amenaces. I que la Bíblia, com altres obres magnes de la cultura universal, hauria de sortir beneficiada amb les oportunitats.

Un iPad és un "tablet", entre cometes i en masculí, com escriu l'Ara?

O una "tablet", entre cometes i en femení, com diu l'Avui?

Una tauleta (El Periódico) o una pissarreta (Vilaweb)?

Un ordinador de tauleta o un ordinador de pastilla (llegides totes dues al Diari de Balears)?

Un ordinador de posteta, com ha escrit Llorenç Valverde?

Un ordinador de sofà, com em suggereix Miquel Piris?

Potser no ho he cercat bé, però ni el TERMCAT ni l'ÉsAdir m'han ajudat.

L'ordinador de posteta és el més imaginatiu però no veig fàcil que triomfi.

Una pissarreta m'agrada.

Li diu en Guillem a en Jaume:

Tingues moc, tingues tos,

i res més: no m’imitis.

No hem de caure tots dos:

no tinguis bronquiolitis.