miquel àngel llauger

PER AL DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET, DE PART DEL PRÍNCEP

Si cal que encara et vegi, lloc meu i fe primera,

que sigui un dia de tardor i a seny d'estels,

i el llaurador, fet ombra, hagi deixat enrera

la plana ben escrita de versos paral·lels.

I en l'agombol del vespre, que alguna veu molt pura

desgrani la tonada que el meu bressol oí

abans que sense termes i sense afegidura

no negui mes parpelles la nit d'on vaig eixir.

Carner, naturally 

Tot envilit pel ventre, el comissari

salva els mots i en treu rèdit dinerari. 

 (publicat al dBalears)

MÉS fa goig, molt de goig. Ves per on: us ho dic amb mots d’un sol cop de veu. I és que s’hi pot dir tot. Tot vol dir tot: el món, el jorn, el dol i el goig, el bé i el mal. Tot, amb mots molt, molt breus.

Es pot dir, pos per cas, el mal que fan els bancs. Ja ho saps, que si deus al banc, el banc et té pel coll, i et té fins a la mort. El cap del banc viu bé: ell s’ha fet ric, i es fa més i més ric, si ens té a tots pel coll. Si has dat el mot, deus i prou, et diu. I ell res, ell ja t’ha pres el pèl, i se’n riu, i es fot un bon got de gin car amb gel. És tal com dic, no parl de més.

I què me’n dius, del golf al Trenc? Un del nord (dic jo, no ho sé) ens vol fer el camp de golf, ja que diu que és un joc que fa molt de bé. Jo crec, més tost, que fa molt de mal: al mar, al camp, a tot. Als ulls, més que res. Ja n’hi ha prou, de golf i de fer mal al tros del món que ens han dat! Es Trenc és bell si no té golf, i amb golf és lleig. I punt.

I s’ha de dir que sí al dret de ser el que vols. Si un grup de gent molt gran, de més de sis mil cops mil caps, sent que és qui és i que vol fer un tomb i dur nou rumb, ¿qui pot dir que no en té tot el dret? ¿Un tros de banc amb ulls de peix i veu de nas? ¿Un floc de fans de les JONS? Au va, que al cap i a la fi ja no som al temps del món en blanc i gris!

Què més? Doncs el rei. Quin un, el rei! Ja pot dur draps d’or pel cos i vels fins al cap! Jo ho veig, tu ho veus i ell ho veu, que el rei va nu. Va nu, si més no, quan se’n va al llit i no se n’hi va tot sol, o no?. I va ben nu del dret de ser on és i de fer el que fa i de dir el que diu. Un cap de trons a dalt de tot: quin món, Déu meu! Si vol, pot fer un pas ben fet si ja se’n va, ell i tots els seus.

I vaig cap a la fi del text amb MÉS. Ha nat MÉS, fet tot de gent que ho veu com jo, pel que fa als bancs, al golf, al dret de ser el que vols i al rei. La gent de MÉS és gent com cal, gent que creu en el que fa, gent que val el seu pes en or. MÉS fa goig. Jo ho tenc clar: MÉS té el meu vot!